L'Alcúdia medieval i moderna

Davant els atacs dels pirates mallorquins, els mercaders catalans van demanar ajuda al rei. Després d'una reunió a Barcelona el desembre de 1228 li van oferir les seves naus al monarca mentre que els nobles catalans van acordar participar en l'empresa a canvi de botí i territori. La conquesta de Mallorca va ser principalment una iniciativa catalana i serien també catalans la majoria dels seus repobladors.

Quan Jaume I d'Aragó va conquistar Mallorca el 1229, va dividir el seu territori en 8 parts o districtes, quatre dels quals li van correspondre. Una de les parts reals era el districte de Pollença del qual també formava part l'àrea de Guinyent. Posteriorment, a darreries del segle XIII, Jaume II va atorgar a l'antiga alqueria musulmana situada al territori de Sant Jaume de Guinyent (nom amb el qual va ser designada l'alqueria musulmana d'Alcúdia després de la conquesta de Jaume I), la categoria de vila.

La unificació de les corones d'Aragó i de Castella va comportar un augment de la conflictivitat social, esclatant al 1521 la guerra de les Germanies, fruit d'una creixent pressió fiscal. La resolució del conflicte a favor del bàndol realista, pel qual havia optat la vila d'Alcúdia, va suposar un canvi important en la situació política d'aquesta, especialment per la consecució del títol de Ciutat Fidelísima l'any 1523 al costat d´altres privilegis, atorgat per Carles V.

Les murades van ser un element clau durant el conflicte de les Germanies entre els gremis i la classe política dominant. La revolta va marcar el pas de l'època medieval a l'edat moderna i això es reflecteix en l'aparició de les primeres cases senyorials d'estil renaixentista i en l'adopció dels usos renaixentistes a nivell general, canvis que també van afectar les murades que van haver d’adaptar-se als nous temps.

El segle XVII va ser una època de penúries econòmiques i epidèmies, on es va accentuar la polarització social pel predomini de la noblesa terratinent que establia fortes relacions de poder i explotació amb els agricultors, produint-se un èxode cap a la ciutat de Palma i una despoblació del municipi d'Alcúdia que va durar fins al 1756.