L'aparició de l'al-qudya islàmica

Els primers contactes dels musulmans amb les Balears daten d'inicis del s. VIII, moment en què les Illes estaven sota influència bizantina. L'any 707 es va produir un saqueig previ a la conquesta islàmica de l'any 902, dirigit per Adb Allah ibn Musa ibn Nusayr. Des d'aquesta data es va establir, presumiblement, un pacte que comportava una relació de tipus fiscal amb la població balear.

L'època islàmica a Mallorca es pot dividir en 5 fases, en funció de raons d'història política i institucional: època califal (903-1015), la taifa Dénia-Balears (1015-1087), taifa de les Illes Balears (1087-1115) , època almoràvit (1115-1203) i finalment l'època almohade (1203-1229).

A principis del segle X i sota el Califat omeia de Còrdova, Mallorca va canviar de sobirania i va passar d'estar sota influència bizantina a estar-ho sota la musulmana. La conquesta islàmica va representar una ruptura amb els esquemes d'organització de la població i del territori vigents. Les noves poblacions es van establir al territori rural, on van fundar alqueries i rafals, creant nous espais vinculats a noves maneres d'explotació de l'entorn, estretament determinats per la possibilitat de captar recursos hídrics. Entre aquestes alqueries estava la d'Al-Qudya, que significa "el turó" i pertanyia al districte o juz (divisió administrativa) de Bullansa (actuals Pollença, Alcúdia, Campanet, la Pobla i part d'Escorca). Mallorca va ser dividida en 13 juzs i mitjançant el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), es coneix l'existència d'aquesta alqueria i es constaten altres topònims d'origen àrab en el municipi com Alcanada, Guinyent, Tacàritx, Xara, Gatamoix i Biniatria.