Prehistòria

El període pretalaiòtic (2000-1300 a.C.) i el període talaiòtic (1300-123 a.C.), són les fases inicials de l'edat de bronze. El pretalaiòtic està caracteritzat per l'ús de coves per part dels primers pobladors. Coves que trobam a les rodalies d'Alcúdia. La majoria d'aquestes no es conserven en l'actualitat però n’hi ha algunes que encara existeixen i es poden visitar: la cova de l'Hort de la Rectoria i dues de les 3 coves que formaven el conjunt de la Solada a l'emplaçament del teatre romà, situades a la càvea d’aquest. Les coves de la Murada, situades entre l'Església i la ciutat romana de Pol·lèntia, i moltes altres repartides per diverses zones d'Alcúdia es troben en molt mal estat de conservació i no poden visitar-se.

En la fase talaiòtica de l'edat de bronze apareix una edificació singular pròpia del període a les illes de Mallorca i Menorca: el talaiot circular o quadrat. Hi ha diversos jaciments talaiòtics a Alcúdia. Per la seva importància destaquen els talaiots circulars de Son Simó, Oriolet i la Figuera Roja, i el talaiot quadrat de Son Siurana de Dalt. La manca d'excavacions i d'estudis, i el seu alt grau de deteriorament, fan que només puguem parlar d'alguns trets arquitectònics d'aquestes construccions i que hàgim d'establir analogies amb altres poblats que sí s’han estudiat per explicar els detalls socioeconòmics que caracteritzaven la població durant aquesta època.

Coneixem que va ser en aquest període quan es transforma la tipologia ceràmica, s'introdueix el bronze i s'estableix una jerarquització de la societat. L'economia es basava en l'explotació ramadera, complementada per l'agricultura, la pesca i la recol·lecció de marisc. La distribució dels talaiots d'Alcúdia indica que asseguraven el desenvolupament econòmic de la població alhora que se situaven en els llocs més estratègics per cobrir la defensa de diversos accessos des de La Pobla, Pollença i la mar.